dilluns, 23 de març de 2015

Dialectes del català a partir d'Aigua Bruta

DIALECTE CENTRAL
La característica més notable d'aquests dialectes, a diferència dels del català occidental amb el qual es contraposa, és la neutralització de la a i e àtona a [ə]  i d'haver-hi substitució de la o àtona per [u].

El català central presenta cinc subdialectes:
· Septentrional o de transició: pertany a les comarques gironines: Alt Empordà, les dues Cerdanyes, Ripollès, Garrotxa...)  
· Barceloní: es parlat a Barcelona i a rodalies però té tendència a expandir-se degut al seu elevat nombre de parlants. 
· Tarragoní: ocupa la zona sud del català central, es parla  a les comarques del Tarragonès, Alt Camp, Baix Camp i Conca de Barberà. 
· Xipella: s’estén per l’Alt Urgell, la Segarra, Conca de Barberà.
· Salat: Es parla a Cadaqués i s'estén des de Begur fins a Blanes.

DIALECTE BALEAR
· Pronuncien les e tòniques procedents de la e tancada del llatí vulgar com a vocal neutra. Excepte una part de Menorca, d'Eivissa i una regió de Mallorca, que han transformat la vocal neutra tònica en e oberta.
· Eliminen la a en les paraules esdrúixoles acabades en ia, a la major part de Mallorca. En el menorquí i l'eivissenc, la o àtona es neutralitza en u com a la resta del català oriental.
· En alguns casos es perd la ll quan aquesta es troba entre vocals. Es distingeix la b de la v. En el mallorquí i el menorquí es donen molts casos d'assimilació consonàntica (per exemple cap moix es pronuncia cam moix).
· S'usen els articles salats es, sa, ses, s'. Segons el subdialecte, de vegades, la forma es pronuncia so després de la preposició amb. També s'usen els articles personals clàssics en i na davant noms propis.
· Ús dels articles personals clàssics en i na davant noms propis de persona, i de la contracció n' quan comencen en vocal.
· Els verbs de la primera conjugació tenen formes característiques. Les formes plurals de les 1a i 2a persones del present d'indicatiu són: cantam i cantau.
· al·lot (noi), ca o cus, cussa (gos, gossa), moix (gat), cercar (buscar), besada (petó), brossat (mató), capell (barret), horabaixa (tarda), botar (saltar), berenar (esmorzar o berenar), boix, nin, fillet (xiquet, nen), renou (soroll), etc.
Algunes Variants semàntiques:
· escurar (intransitiu, rentar els plats), llinatge (cognom), pardal (estúpid, beneit), etc.
Alguns exemples de Variants formals:
· cotxo (cotxe), sebre (saber), veïnat (veí), etc.

DIALECTE NORD-OCCIENDTAL
· El vocalisme àton és d'articulació més tensa i de timbre més clar que l'oriental, amb distinció entra a i e, i entre o i u. També té vocals que no segueixen la norma anterior.
· La e tancada del llatí vulgar (procedent d'E llarga o d'I breu llatines) es manté tancada.
· Manca de iodització: es conserven les ll etimològiques com laterals palatals [ʎ].La erra final s'emmudeix: cantar.
· Els infinitius sense vibrant simple final ni en combinacions amb pronoms febles fan aparèixer formes característiques. No hi ha distinció de b i v. 
· Africació de la x inicial i postconsonàntica tx : txocolata, gantxo
· Els articles masculins en bona part del domini són lo i los, que alternen amb l i ls quan lo o los precedeix vocal, com en català antic.
· Els pronoms febles presenten la forma plena davant les formes verbals que comencen en consonant.
· La terminació -es dels plurals es pronuncia [es], amb e tancada
· La desinència -o de la primera persona de l'indicatiu (jo canto), aquest límit davalla fins a la línia de l'Alcora a Cabanes de l'Arc.
· Les desinències del present del subjuntiu amb vocal velar -os, -o, -on.
·El pretèrit imperfet de subjuntiu pren els morfemes amb essa sorda.
· El lèxic ofereix alguns tipus lexicals o valors semàntiques diferencials respecte a l'oriental: espill 'mirall', melic 'llombrígol', xic 'noi', corder 'xai', romer 'romaní', catxap 'conillet', sangartalla 'sargantana', pegar 'encomanar', voler 'estimar', etc., que sovint es retroben en valencià i, a més, presenten paral·lelismes amb el lèxic castellano-aragonès.

1 comentari:

  1. Vist.
    Del dialecte central, el nostre, no apuntes cap característica.

    ResponElimina