dilluns, 1 de desembre de 2014

“Fa més de dos mesos que no prenc llet per esmorzar”

Aquest article ens parla sobre la gran part de la població que es troba en risc d'exclusió social, centrant-se en Francisco Javier Carrión. Ell és un home de 39 anys que viu amb la seva dona i els seus dos fills a un barri de Tarragona. Aquesta família sobreviu gràcies a entitats com la Creu Roja. Francisco està visquent un temps realment desolador. Ell, diu: "Tinc por de ficar-me al llit perquè començo a pensar com fer front a tot fins que per fi aconsegueixo adormir-me, de matinada. Se te'n van les ganes de viure". I es que, trobar-te en aquesta situació, ha de ser realment horrible, i has de sentir una gran impotència.
Ell treballava en el sector metal·lúrgic i guanyava entre 1.000 i 1.500 euros al mes, però es va quedar a l'atur fa cinc anys. Actualment. només disposen dels 200 euros que aporta la seva dona de 30 anys. També explica que l'abonat per la Creu Roja de menjar, els hi donen als seus fills, ells només s'alimenten de pasta o de verdures que planten familiars. Ara es troben en procés de desnonament, ja que fa tres anys que no poden pagar la hipoteca i, desgraciadament, els pares de Francisco no els poden ajudar. També explica que, la filla petita, té episodis de bronquitis i van haver de demanar medicaments als veïns, ja que ells no els poden ni pagar.

La seva vida és d'incertesa i sofriment, ja que mai sap com li podran anar les coses mentre li estan anant malament. Realment, és una situació per la qual ningú hauria de passar. Són petites ajudes com les de la Creu Roja i petits actes que podem fer els ciutadans per ajudar a totes aquestes families (portant menjars a les recollides d'aliments, fer-te voluntari...).

Acaba amb la frase: "No poder comprar joguines als nens per Reis és el que porto més malament". Veure als teus fills passant això, realment crec que és lo pitjor.

2 comentaris: