dilluns, 27 d’octubre de 2014

Tetris, un joc de lògica (Article d'Enrique Gracián)

Tots hem jugat alguna vegada al clàssic joc del Tetris en el qual hem de fer baixar les peces de quadradets per tal d'encaixar-les. Lo dolent, és quan et queden espais en blanc i has d'acumular les peces al damunt. És una sensació desagradable. Els nivells cada vegada són més complicats. Les peces cauen a més velocitat i el temps no s'atura. Doncs, amb les matemàtiques, és semblant, ja que avancem de curs i hi ha més informació. Fins que arriba un punt en el que "ens afoguem".

El fracàs escolar actual, en relació a les matemàtiques, ve de més enrrere. Si de ben petits ja no entenem algunes coses, immediatament ens queden forats en el nostre aprenentatge, en la nostra base.

L'Enrique explica la seva pròpia experiència i diu que ell va faltar uns deu dies a classe (durant el temps que havien fet "quebrados"), i no li van ensenyar a fer-ne. A partir d'aquell moment, ell va anar baixant, i ja no era el que treia millors notes. Se li va crear un gran forat en el seu "Tetris mental". I es que, tenir aquests forats en les bases, no tan sols et dificulta seguir els cursos, sinó que et converteixen en un mal estudiant. 

Ell és llicenciat en matemàtiques. Va aprendre'n donant classes. Des d'estudiants de l'ESO fins a classes avançades de la universitat, però mai es va atrevir a fer classes a cursos de primària. Lo més difícil és aprendre a manejar números, que és el que ens ensenyen en aquella època i, és també, quan se'ns produeixen aquests forats que en un futur ens provocaran que no sapiguem fer ni les operacions més elementals. 
El més greu és que pot ocórrer sense que ens n'adonem. És a fora de les aules on hem d'estar més atents de procurar veure les "alarmes". Tot i que, a vegades, no es poden veure; simplement deixem que els nens passin de curs amb les qualificacions justes. Aquestes alarmes, es poden veure quan apareix un rebuig cap al que fas, i que  acaba sent-ho cap a tota la matèria. Es quan entrem en el grup dels marginats socials que no entenen les matemàtiques.


El text acaba amb aquesta frase que el resumeix perfectament: "Estiguem molt atents. Tapar forats és molt senzill...si ho fem abans de que comencin a caure peces i peces a gran velocitat".
OPINIÓ PERSONAL:
L'ensenyament a tot l'estat en general no s'està impartint correctament. Per començar està mal estructurat. No trobo lògic això de fer-nos estudiar, fer un examen i, per què? Si d'aquí dos dies ja no ens en recordarem. He sentit a parlar d'altres sistemes educatius, més que res de països nòrdics, i crec que ens hauriem de començar a plantejar de que el nostre s'assemblés al seu: fer més treballs en grup, més pràctica, etc. Per començar, si volen un futur, que facin públiques les universitats.
I el que explica l'article, no és més que un afegiment, a més, a més, de les dificultats que ja tenim en l'aprenentatge.
(EDUCACIÓ PÚBLICA PER A UN PÚBLIC EDUCAT)

1 comentari:

  1. El text no és autònom i el resum és massa llarg.
    La reflexió, molt bona.

    ResponElimina